Epirimountains a Malanyeu

L‘Epirimountains és un agradable itinerari que es  caracteritza per estar completament equipat amb molts espits i absent de passos difícils obligats, no obstant l’escalada hi és mantinguda en un grau molt agradable.  3 llargs sobre-equipats on tot allò que supera el IV+ pot fer-se en A0 i on només ens caldran una dotzena de cintes exprés són una llaminadura massa difícil de rebutjar.

Aproximació:

Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.

L1(V)

La primera tirada és una agradable escalada, prou vertical i mantinguda, i amb molt bona presa en tot moment. A la part superior del llarg hi trobarem algun tram amb roca no tant exel·lent com a la resta. La reunió la fem al capdamunt d’una mena de llastra i és prou còmoda. El llarg es troba molt equipat. 35 metres, 11 espits.

L2(V)

De nou una tirada absolutament plaent, amb molt bona roca i generós equipament. El pas clau el tenim al deixar la fissura a la dreta i tenir que passar a la placa (presa molt bona amagada). La reunió es fa a una mena de feixa i de nou és força còmoda. Al igual que la resta de reunions es troben preparades per rapelar. 30 metres, 7 espits.

L3(6a)

Aquesta tirada era quelcom intrigant donat que a la ressenya original la marcava d’A0 i VI+… Res més lluny de la realitat, però anem a pams. Primer de tot val la pena muntar una nova reunió aprofitant el segon espit del llarg i una fissura pregona que ens permet fer una bona reunió amb friends o tascons, d’aquesta manera evitem el fregament de la corda, que faria un bon quatre i el xiclet excessiu en cas de caiguda. Des de la reunió un pas en bavaresa ens permet situar-nos sobre un relleix i encintar el següent espit. El pas es fa per l’esquerra d’aquest i continue, fins encintar el següent per passar de seguida a la dreta amb uns passos més finets, la resta és pura continuïtat fins la reunió, cada cop més assequible; tot plegat 6a. 35 metres, 10 espits.

Descens:

Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.

El que més m’ha agradat:

• Escalada agradable sobre bona roca.
• Mantinguda en el seu grau.

El que no m’ha agradat tant:

• Sobre-equipada es miri com es miri.